Saltar a continguts

Càritas Parroquial / Cartaes Empresa d'Inserció Social

Navegació

Menú principal

Una mica d'història

Imatge de complement

 "No donar res, a canvi de res"

Una mica d'història

Entrevista a Mn. Josep Garriga. Fundador de Càritas- Tàrrega. 23 de setembre del 2009.

P: Ens podria dir quin any neix Càritas-Tàrrega i per què?-
R: L’esglèsia sempre ha tingut programes d’ajut als pobres o marginats, però a partir dels anys 60 el concepte d’ajut tal com es coneixia tradicionalment desapareix i s’inicien a tot Espanya, a través de Càritas, nous programes basats en la dignitat de l’home. Càritas propugna una manera de relacionar-se amb la pobresa i la marginació, no fent caritat o donant almoïnes, sinó repartint justícia. Era un canvi radical de filosofía. Això va ser pels volts del Concili Vaticà II.

P: Quina era la via de coordinació de l’entitat i els orígens ideològics?
R: Ens coordinàvem a través de la conferencia de metropolitants (Catalunya era una unitat metropolitana). Per primera vegada a Espanya un grup de sociòlegs i tècnics van fer una anàlisi sobre la pobresa i el van presentar a l’esglèsia, que en aquells moments era on es concentraven la majoria dels programes socials. Van presentar una nova manera de veure la societat, analitzant les causes de la pobresa. Aquest estudi comprenia diferents apartats:
- L’anàlisi de la pobresa i les causes.
- Les accions per erradicar la pobresa.
- Les motivacions eclesiàstiques i pastorals per justificar aquesta nova manera d’actuar.
- L’adequació pràctica d’aquesta nova doctrina.
A Tàrrega, quan jo vaig arribar, s’actuava sobre el pobre, fent caritat, no pas buscant les causes de la seva situació.

P: Quins van ser els primers programes o accions que es van dur a terme a Tàrrega?
R: Els primers programes van ser la llar d’infants la Pau, creada per a que les mares poguèssin anar a treballar. L’ajuntament havia fet l’edifici i Càritas agafà la gestió.
També es creà l’associació Alba per a discapacitats psíquics i la Frater per a discapacitats físics. Tot això va ser cap a finals dels anys 60 inicis dels 70. D’altra banda és en aquests anys quan es contracta una assistent social, pagada per l’ajuntament que dura escassament un any.

P: Quin va ser el compromís de Tàrrega amb l’entitat?.
R: Inicialment es va fer un curs de formació al col·legi Sant Josep, per difondre i entendre el que era Càritas. Hi van assistir prop de cent persones i a partir d’aquells moments molta gent es va fer voluntària i es van apuntar als diferents programes.

P: Com estava la pobresa a Tàrrega, en aquells moments?.
R: La majoria era persones que passaven com a transeünts i demanaven caritat. Se’ls donava aixopluc als baixos de l’Hospital de Sant Antoni. D’altra gent necessitada eren atesos per grups com el “Secretariat parroquial de caritat” i les “Conferències de Sant Vicenç de Paül”.
Càritas va imposar un altre estil de treballar i dividí Tàrrega en nou seccions, al capdavant de les quals hi posà un responsable que actuava amb deu o dotze voluntaris. Es feia detecció de necessitats i s’actuava.
Durant aquests anys, s’assisteix també a l’arribada d’immigrants, als quals se’ls donava informació básica i, si era necessari , se’ls buscaba allotjament.

P: Quins altres programes vàreu fundar, a part dels inicials?.
R: Vàrem fundar una cooperativa de confecció per donar treball a les dones, però no va acabar de funcionar. Després va haver-hi les colònies per a infants a Gerri de la Sal i el programa “Apa, som-hi” per a persones sense sostre que consistia en donar treball per uns dies a aquestes persones a canvi d’allotjament i menjar i alguns diners. Havia gent que es quedava més d’un dia.
Un altre programa va ser la creació d’una banca que donava petits microcrèdits a gent necessitada.

P: Quin era el finanaçament de Càritas?.
R: En principi les quotes dels socis. Posteriorment van venir les subvencions.

P: Quins són al seu parer les claus de l’èxit de Càritas?
R: Per a mi, és el paper preponderant dels seglars al front de l’entitat i el seu mètode de treball que consisteix en l’aplicació de la sociología a la pobresa, analitzant les seves causes i aportant solucions. També ho és el treball conjunt entre els voluntaris i els tècnics contractats per l’entitat. Una altra manera de dir-ho és “no donar res a canvi de res”.

Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Tàrrega